“El descobriment: el diari de l’intrèpid viatge de la infància de Quart de Poblet, en temps de confinament”.
infanciaPosted on
Posted in #Eldescobriment, 2020, Campanyes, Consell Municipal Infancia i Adolescencia, Esplais, Notícies, Observatori, Participació, Pla d'Infància i Adolescència, Promoció Drets
Les xiquetes i xiquets del Consell Municipal d’Infància i Adolescència, després d’un curs diferent, presenten “El descobriment: el diari de l’intrèpid viatge de la infància de Quart de Poblet, en temps de confinament”.
Aquest diari és el relat compartit a partir del qual les xiquetes i xiquets ens compten com han transitat durant aquests mesos en què no podien eixir de casa. Després de reprendre l’activitat del Consell municipal d’Infància i Adolescència, elles i ells inicien un treball de recerca, en el qual a través d’entrevistes realitzades als seus iguals, recullen i posen en comú com a grup, tot allò que la infància ha estat sentint, aquelles coses sobre les quals han posat la seua atenció i que s’han convertit en experiències valuoses que els agradaria continuar mantenint en el temps i també contar quins han sigut els seus anhels i desitjos per al futur.
El CMI ha comptat també amb la col·laboració d’algunes de les entitats que formen part del Fòrum d’Infància, com l’Esplai Sambori i l’Esplai Somriure, a través de les que xiquetes i xiquets han pogut fer arribar les seues aportacions.
Tot això, ho han transformat en una vídeo-infografia que reflecteix entre altres coses la seua voluntat per a comptar el succeït, i que aquesta experiència ajude a millorar la relació entre les persones i amb el planeta.
Amb l’objectiu que aquest diari fóra accessible, s’elabora a través d’imatges, acompanyat de la narració oral que tracta d’explicar de manera més extensa els matisos de la diversitat de respostes. Xiquetes i xiquets conten que han sentit tristesa i soledat, per trobar a faltar a persones o fer algunes coses, la qual cosa els ha provocat estar avorrits en alguns moments. També han sentit por, fruit de la incertesa, així com aclaparament i estrés, en gran manera ocasionat per la quantitat de tasca escolar o per la indefensió davant la resolució de dificultats, per a les quals necessitaven alguna persona adulta de referència. Positivament, destaquen el fet de passar temps en família, poder fer coses de manera conjunta relaxats, jugant, cuinant, rient o xarrant. També han tingut temps personal, en el qual autodescobrir-se coneixent i descobrint sobre les persones que són, les coses que els agraden, allò que els aporta felicitat, els fa sentir bé o malament i com gestionar aqueix tipus d’emocions. Alguns s’han sorprés de ser pacients i amb capacitat per a autorganitzar-se i altres han tingut dificultats per a poder suportar de manera autònoma aquelles responsabilitats que se’ls havien traslladat, com l’autoaprenentatge.
Com a aprenentatges assenyalen la importància que té per a la vida el temps compartit en família (molt present durant el confinament), així com la vivència d’experiències relacionals ja hagen sigut les que han augmentat, en família; com les que han disminuït o s’han transformat, entorn social. En aquest sentit, les tecnologies de la comunicació han jugat un paper decisiu permetent l’acostament, en aquelles persones que disposaven de recursos i marcant la desigualtat entre els que disposaven de menys.
Durant les entrevistes es fa una especial incidència a la importància de la comunitat, per a fer més suportable el temps d’estar a casa; xiquetes i xiquets han considerat positiu continuar realitzant coses amb les veïnes i veïns, cuidant de les unes i les altres. I sobretot continuar disposant de més temps de tranquil·litat, compartit amb mares i pares.
Per al futur, demanen que es trobe prompte una cura, que aquesta situació no torne a repetir-se, i que si succeeix, esperen estar millor preparades per a afrontar-ho. Volen tornar a fer les coses d’abans com anar al parc, a la platja, a la muntanya… Haver viscut aquesta situació de crisi sanitària és una cosa que ha repercutit molt en les seues vides, un esdeveniment molt important i que valoren com un fet històric i que volen poder recordar i comptar.
El diari creat per xiquetes i xiquets, espera poder ajudar en la tasca de sostenir en el temps el relat del succeït i igual que altres campanyes del CMI, té el propòsit d’alçar la veu de la infància, perquè les seues necessitats i particular manera de veure el món siguen part de la nova realitat.
